sábado, 23 de enero de 2010

Regata trofeo Noli

La mallorca extrema no deja de investigar nuevos mundos y hoy ha tocado las regatas en la bahía de Palma. Aunque era la primera no me he librado de tener que trabajar como nadie, intentando encontrar mi sitio, de recordar que tarea me habían encomendado y de hacerla bien.
El día ha consistido en dos campos de regatas, donde se dividía en dos tramos cada uno, donde el primero era viento en contra y el segundo viento a favor. Mis tareas han sido hacer contrapeso, controlar el globo para que cogiera el mayor viento posible, recogerlo una vez que virábamos y cazar la mayor (algo de caña también he tocado cuando todo el mundo tenia que arrimar el hombro para solucionar algún problema urgente)
Por supuesto, al final, al volver a puerto, nuestro merecida merienda con un vinito, empenades y cocarrois. Un plan perfecto para un extremo, con su trabajo y su recompensa por el buen hacer.
Saludos a todos los marineros.

P.D. En Lluís podrà comentar mes tecnicament es mon de ses regates.

martes, 12 de enero de 2010

Mallorca Blanca por María

Domingo, 10 de enero de 2010, 7:00 horas. Éste era el día y ésta la hora elegida para ponerse en pie con la idea de, a pesar de las adversas condiciones metereológicas, hacer una excursión que nos permitiera tocar lo que desde el asfalto veíamos blanco.

Un día antes, los bocatas preparados, las botas de montaña, los pantalones de esquiar (quien no pudo, leotardos o mallas debajo de sus pantalones para luchar contra el frío), gorros, guantes y chubasqueros ante la más que posible aparición de la lluvia. E ilusión, mucha ilusión ante el regalo que este frío, al que no llegamos a acostumbrarnos, nos hace muy de vez en cuando.

Jordi, Teresa cuñada, y los hermanos Tomeu, Xim, Luis, Paco y María, los miembros de la expedición.

El lugar elegido, els Tossals Verds, que no el destino final. Muchas veces las cosas no salen como se planean, y puede ser que en este hecho consista el éxito de los acontecimientos, ya que, por un corte en la carretera que nos dirigiría a Lluc, tuvimos que, tras arduas deliveraciones, volver sobre nuestros pasos para desde Valldemossa iniciar el Camí de S’Arxiduc, y quien sabe, ojalá, coronar el Teix.

Un grupo de cabeza, Teresa, Jordi, Xim y Paco, un grupo de cola, Tomeu, Luis y María. Y me pongo última, no sólo por requerimientos del lenguaje, sino porque efectivamente así era, cuando la falta de fuerzas apareció demasiado pronto en nuestro itinerario, y Tomeu y Luis decidieron remolcarme. Ni que decir tiene que se lo agradezco.

Porque si en vez de vencer a la pereza y al frío, a las desfavorables predicciones, a la falta de forma física, al individualismo, nos hubiéramos quedado en casa nos habríamos perdido comprobar una vez más como se pueden mezclar en Mallorca los EXTREMOS, y ver de un solo vistazo árboles, roca, nieve y mar, tomarnos un Lacao muertos de frío arriba, tirarnos en la nieve, y tirarnos bolas de nieve (Teresa, la excepción que confirma la regla en cuanto a mi puntería, perdona! :P), así como hacer un muñeco que inmortalizara (una inmortalización temporal hasta que el sol lo funda), nuestro particular día.

Quizá el recorrido más sencillo de este grupo de EXTREMOS, pero no por ello, menos digno de ver, porque disfrutar, disfrutamos de lo lindo.

sábado, 9 de enero de 2010

visita a nuestra mallorca más blanca

Esta mañana amanecimos muy pronto, las 7h de la mañana, con una clara determinación: ver la nieve en nuestra mallorca. Tras un costoso despertar y activar nuestras energías e ilusiones emprendimos el trayecto hacia Lluc para visitar la cima dels Tossals Verds.
Los intrépidos aventureros éramos: Teresa, Jordi y los berga brothers al completo (Tomeu, María, Xim, Luis y Paco). La ilusión nos aumentaba por momentos sobretodo cada vez que mirabamos a la izquierda y veíamos toda la Serra nevada. "Feia goig"
Al llegar a Inca continuamos por la carretera de Lluc y tras pasar por Selva (seuva, para los lugareños) llegamos a Caimari. Allí nos detuvimos: la carretera estaba cortada y no se podía subir. Una frustración inconmensurable que conseguimos paliar pues encontramos a pie de carretera este pequeño oasis que encontráis en forma de foto aquí mismo.



Como véis, conseguimos nuestro objetivo. La nieve había hecho acto de presencia en Mallorca y nosotros éramos testigos directos de este evento sin igual.
Así enfilamos nuestro camino de vuelta a casa con el orgullo de sabernos afortunados y dichosos de poder contar y difundir este gran momento.

kayak extremo



Esto si que es bestia, es que encima van poniendo la camara lenta cuando se van a pegar la toña...

viernes, 8 de enero de 2010

Gran Prix del Atlántico 2010: capítol 1

(preparació: Cartagena-Almerimar)

Hola a tots i totes, és meu nom és Lluís i som de Menorca. Sí, s’illa aquella petita que queda a menys de 50 km de sa vostra. Per tots els que no em coneixeu som un company d’Universitat d’en Toniet i, avui i aquí, comença sa meua feina a n’es bloc de la Mallorca extrema. Generalment, i gràcies a que soc afeccionat a sa vela, publicaré posts relacionats amb aquest hobby. Per començar us xerraré un poc del que són ses travessies transoceàniques, tot aprofitant que un amic, també menorquí, està a punt de començar-ne una. Allà anam.

Des de temps memorables, abans que Colón creués s’Atlàntic, Víkings i Asiàtics ja havien gosat temptar sa seva sort i creuaren ets oceans, però no va ser fins a partir d’es segle XVI que aquestes travessies marítimes es van començar a consolidar i, al mateix temps, passaren a formar part de sa memòria històrica. En un principi aquests viatges eren fruit de s’ambició per part d’antigues civilitzacions de conquerir i descobrir nous territoris. Actualment, aquestes rutes s’han convertit en una pràctica merament oci-esportiva i, en alguns casos, fins i tot espiritual.



En es nostres dies existeixen diferents regates d’aquest tipus en tot el món, de les quals, Minitransat 6’50, Vendée Globbe i Volvo Ocean Race són ses tres més importants. Generalment una regata d’aquestes característiques requereix navegants veterans amb un llarg recorregut i una gran fortalesa mental. Degut a que ses distancies a recórrer són llargues, es tracte d’una regata no apte per persones sense esperit de superació.

Concretament, demà dissabte 9 de Gener comença una altra prova de similars característiques. Aquesta no és cap altra que “El Gran Prix del Atlántico 2010” que ja va per sa seva sexta edició, sent s’única regata transoceànica espanyola, que uneix un port peninsular espanyol (Cádiz), amb un port americà (Santo Domingo), passant per canàries. Es calcula que ses embarcacions estaran entra 20 i 35 dies per arribar a n’es seu destí.

Com s'ha dit abans, un menorquí en prendrà part. Ell és en Toni Triay, Ferreries 5/6/1985. Aquest antic regatista d’es Club Nàutic Fornells, ex alumne de s’Escola Nàutica de Palma i amic íntim de n’Alex Alguacil (“tota una institució de sa facultat d’econòmiques de sa UIB”), sense dubte reuneix ses qualitats necessàries per ser un bon navegant de llarga distància. Format en ses classes optimist, aloha i creuer, duu damunt ses seves espatlles 1200 milles nàutiques navegades durant es mesos de Novembre i Desembre, per així preparar aquest repte (es vídeo d'es principi és part de sa preparació). Es Sia, tal i com li diuen es seus amics, formarà part de s’embarcació NIOB SEXTO CHEYENNE, un vaixell de 46 peus d’eslora (14 metres), juntament amb n’Alex (patró que ja ha creuat s'Atlàntic varies vegades) i dos tripulants novells, en Xavi i en Paco, tal i com ell diu tots verdaders “machos ibéricos”.

Per altre banda, tots ets inscrits ja estan a sa badia de Cádiz fent es darrers reglatges, per així, posar a punt ses seues embarcacions. Entre els navegants destacats que participaran en aquesta sisena edició està l’equip liderat per Albert Bargués, amb es seu IMOCA 60 ESF, i acompanyat per regatistes com Toni Weijil, Anna Corbella, Marta Duch, Eric Villalon, sa regatista en solitari Pilar Pasanau, amb en Peter Punk, o es també regatista en solitari, l’almerienc Juan Antonio Martín, navegant que ha realitzat tres Gran Prix del Atlántico, sempre en Solitari, els mallorquins liderats per el jove Amador Magraner, a bord de l’Acrobat. Altres coneguts regatistes són el canari Lucio Pérez, subcampió del món en ORC 670 o es bayonès Ernesto Cortina, participant també en el circuit espanyol de creuers.


Ses embarcacions, que cobriran un recorregut de quasi 4.000 milles nàutiques, s’ajudaran d’es vents alisis (http://es.wikipedia.org/wiki/Vientos_alisios), que en aquesta època de s’any bufen direcció est amb petites variacions. D’aquesta manera ses tripulacions tindran vent favorable i podran arribar a n’es seu destí d’una forma més còmoda i segura, que si es fes aquesta travessia en una altra època de s’any.

(Recorregut de sa regata)

S’organització, que compte amb es suport de sa “Real Federación Española de Vela” i sa coneguda revista nàutica Skipper, entre d’altres, ha posat a disposició de tothom un web (http://www.granprixdelatlantico.com/), on es pot seguir sa regata online a temps real gràcies a teccnologia GPS. Indicant velocitat, rumb i milles nàutiques que falten per arribar a Santo Domingo. D’aquesta manera, si voleu seguir es NIOB SEXTO CHEYENNE d’en Toni només heu d’entrar i seguir ses indicacions. A més, també s’hi penjaran notícies, fotos i sopreses.


Toni, des de la Mallorca extrema i tota Menorca et desitjam sort!

Continuarà...





domingo, 3 de enero de 2010